Aigües Vic ha realitzat dos tasts a la plaça Major de Vic per conèixer la percepció sobre l’aigua de l’aixeta. Hi han participat un total de 130 persones i es valora lleugerament millor el gust de l’aigua de l’aixeta filtrada
L’aigua de l’aixeta té totes les característiques i controls sanitaris per ser consumida. L’única diferència amb altres tipus d’aigua és el gust i l’olor del clor, però es pot eliminar fàcilment, de manera que la majoria de la gent no ho diferencia. Així ho van poder comprovar els vianants de la plaça Major de Vic durant dos tasts d’aigua realitzats per Aigües Vic la primavera passada, als quals van participar un total de 130 persones.
Conèixer si la gent identifica l’aigua de l’aixeta i quina nota li posa era l’objectiu de l’activitat. Els vianants tastaven quatre aigües de diferent procedència, totes aptes pel consum humà: aigua mineral embotellada; aigua d’una font natural, prèviament analitzada; aigua acabada de recollir d’una aixeta de la xarxa d’Aigües Vic; i aigua de l’aixeta a la qual se li havia extret el clor fent-la passar per filtres de carbó activat.
En general, els veïns tenien molts dubtes a l’hora de distingir-ne la procedència. Un 48% era capaç de diferenciar l’aigua de l’aixeta, pel gust característic del clor, mentre que la resta etiquetava com a aigua de l’aixeta una de les altres opcions. Un 28% la va confondre amb aigua de la font natural, potser per la manca de gust mineral. Pel que fa a l’aigua mineral embotellada, només una de cada quatre persones va reconèixer-la, i la meitat dels participants la confonien amb alguna de les aigües de l’aixeta.
Respecte al gust, la valoració mitjana del gust de l’aigua de la font natural va ser de 7,33 sobre 10; la de l’embotellada, de 6,44; la de l’aixeta filtrada, de 6,78 i la de l’aixeta, de 5,64.
Aigües Vic conclou que els consumidors estan molt influenciats a trobar l’aigua bona o no segons la seva procedència. En general la gent diu que no troba bona l’aigua de l’aixeta, però menys de la meitat dels enquestats no eren capaços de distingir-la de les altres. Només una de cada quatre persones la va reconèixer i la valoració del gust era inferior a la de l’aigua de l’aixeta filtrada. I és que un cop s’ha tret el clor a l’aigua de l’aixeta, el gust i l’olor ja no es distingeixen d’una aigua mineral o d’una de font natural. En el cas d’aquest tast, el clor es va extreure amb filtres de carbó, però una altra manera de fer-ho és tan sols deixant l’aigua en repòs i esperant que aquest s’evapori o afegir-hi un raig de llimona.